jueves, 24 de marzo de 2011

El señor del anillo...

Hola familia,

Día 25/03/2011.

Lugar: Washington DC. Emabaja de España, oficina del Cónsul General.

Hora:11:30 am (en España las16:30).

Evento: enlace nupcial civil (no olvidéis mi anterior entrada, soy ateo).

Sí amigos, llevaba días y días deseando contaros esto, pero es que ha costado lo suyo y no quería lanzar campanas al viento hasta tenerlo todo arreglado. ¡En unas horas Anna y yo nos casamos!

Me miro la mano izquierda y todavía no sé si voy a acostumbrarme a llevar un anillo en el segundo dedo empezando por la izquierda (llamado anular). Treinta años sin llevar jamás nada en los dedos, pero ojalá consiga mantener el anillo que mañana me van a colocar por lo menos 30 años más.

Escribo estas líneas desde la habitación de un hotel en Washington, después de pasar otra aventura para encontrar donde dormir decentemente el día antes de la boda. Pero esta historia ya os la contaré cuando os vea en persona. Además, escribo estas líneas, porqué no decirlo, un poco embriagado. Mañana va a ser un día de emociones fuertes, seguramente uno de los más felices de mi vida, aunque voy a echar de menos a muchas personas :(

Dicen que este día es uno de los más felices en la vida de todo ser humano, y ahora que está a punto de llegar lo empiezo a entender. Seguramente pasará a ser uno de esos momentos que queda en el recuerdo de la felicidad, como mis días de infancia en casa de mis abuelos, algunos momentos compartidos con amigos, las palabras del doctor Llobera en la presentación de La memoria, o el día que conocí a mis hermanas cuando yo tenía 13 años y ellas tan sólo días, me las senté cada una en una rodilla, y me miraron con esos enormes ojos azules. Es una auténtica putada no poder compartir el día de mañana con muchos de vosotros, pero aún así me siento lleno de felicidad y muy emocionado. Además, tengo un fantástico verano por delante para compartirlo con vosotros.

Solamente una cosa más. Gracias Anna, por estar a mi lado y por hacerme sentir importante cada día para ti. Eres la persona más generosa que he conocido en toda mi vida. Soy un tipo con suerte. I love you!

Nada más amigos. Mañana es mi noche de bodas, jejeje.

Un abrazo de todo corazón,
Paco

domingo, 6 de marzo de 2011

On Sunday, go to the church

Hola amics,

Escric aquesta nova entrada un diumenge al matí, dia i hora en la qual tota la població nord-americana està cadascú a la seva església, fent professió de fe i honorant a Déu. És per aquesta raó que en aquest país els diumenges fins a les 12 del migdia no veus a ningú pel carrer, i totes les botigues (centres comercials inclosos) estan tancades.

Com ja sabeu, vivim en una població rural que no arriba als 8.000 habitants, però que això no treu perquè proliferin esglésies de tot tipus: baptistes, evangelistes, adventistes, catòliques, jueves, musulmanes i d'altres que ni me'n recordo ni vull enrecordar-me. La pregunta és, qui té la raó?

Porto una setmana en que tota notícia que llegeixo sobre les religions als Estats Units em fa bullir la sang d'indignació. Fa tres dies era el cas d'un grup religiós que aprofita els funerals de soldasts nord-americans per celebrar-ho, ja que segons ells aixó és un càstig diví que Nostre Senyor fa contra EE.UU. per les lleis en favor dels homosexuals. No perdré el temps en comentar-ho, tan sols dir que l'argument és fastigós i vomitiu.

I aquest matí, una nova notícia, i és que sembla ser que el dia 21 de maig s'acaba el món, és el dia del Judici Final.

Així que ja ho sabeu, aprofiteu per fer tot allò que vulgueu fer abans d'anar al cel (o a l'infern,que allà dalt no hi cabrà tothom), perquè us queden dos mesos i escaig.

A mí encara em sorprén com pot haver-hi persones humanes amb raó de ser que creguin aquestes bestieses. Això sí, aquests grups religiosos es "curen en salut", per si un cas el dia 22 de maig encara hi ha gent pels carrers. És curiós llegir a la mateixa notícia com un integrant d'aquest grup que està recorrent el país informant del Gran Dia diu: "If I'm here on May 22 it simply means I wasn't one of the elects". Com diria el gran Ferran Monegal, Ahhhhh!!! Alerta!!! Com es cobreixen les esquenes.

En fi, com que jo seré un d'aquests que estarà aquí el dia 22 de maig (no seré un dels escollits), seguiexo fent plans per l'estiu, i em passaré moltes hores disfrutant del sol i de la platjeta de la Costa Daurada. En els 6 mesos i mig que porto vivint en aquest país m'he radicalizat en aquest tema; vaig venir agnòstic i tornaré a Espanya complètament ateu. És el que té viure rodejat de tant fanatisme religiós.

Una abraçada i fins aviat,
Paco

PD: March 25, 11:00 a.m. (Washington D.C.)